La ciutat de Girona té la sort de comptar amb molts espais naturals. Boscos que s'endinsen fins al cor de la trama urbana, rius que teixeixen una xarxa fluvial, parc i jardins com la Devesa o el parc del Migdia, zones verdes abundants a carrers i places; de tots, però, aquells racons més frondosos, humits i els més utilitzats des de temps històrics, com a zones de lleure, gaudir i esport, pels gironins i les gironines, són, sens dubte, els de la vall de Sant Daniel.
A cavall dels turons calcaris que coronen el Barri Vell, Torre Gironella o Montjuïc i obrint-se camí vers el muntanyam de les Gavarres, l'esplèndida vall de Sant Daniel ofereix tota mena de possibilitats, tant per a la pròpia vida natural, animals i plantes, com per a un paisatge que ens proporciona magnífiques p anoràmiques. Vessants i planes, turons i puigs, masos i torres, fonts i rieres, boscos i conreus, defineixen una harmonia que descansa plàcida, ni massa a prop ni massa lluny de la ciutat.
Aquest cap de setmana, dins del programa de marxa nòrdica de tardor, hem començat a descobrir aquesta vall, caminant pel costat del riu Galligants fins a la plaça de la Sardana, per després enfilar-nos cap al turó de Can Garcia, des d'on hem pogut contemplar aquesta fantàstica vall. Des d'aquí hem continuat cap a la font del ferro, on hem pogut refrescar-nos amb la seva aigua picant, per finalment, tornar per l'altra vessant del riu i arribar al punt d'orígen, el pati de l'antiga escola.
Primera sortida, grup dissabte, des del Puig de Can Garcia
Primera sortida, grup diumenge, des del Puig de Can Garcia