Són molts els estudis realitzats sobre la marxa nòrdica. Avui volem compartir amb tots vosaltres aquesta taula resum on podreu observar i comparar objectivament les diferències fisiològiques que es desencadenen al nostre organisme quan fem marxa nòrdica vs el caminar tradicional.
El pricipal objectiu d’aquests estudis fou analitzar com l’ús dels bastons durant la marxa modifica la resposta fisiològica del nostre organisme, incrementant-ne els beneficis.
La gran majoria dels estudis van trobar increments estadísticament significatius en els paràmetres de consum d’oxigen, freqüència cardíaca i despesa energètica durant la pràctica de la marxa nòrdica en comparació amb la marxa.
Altres estudis han demostrat que la pràctica regular de la marxa nòrdica millora un 40% la resistència muscular dels membres superiors del cos, incrementa l’activitat muscular (EMG) del coll, hombros, tren superior i part de l’esquena; a més de disminuir síntomes i sentiment de dolor en la zona cervical i espatlla.
El pricipal objectiu d’aquests estudis fou analitzar com l’ús dels bastons durant la marxa modifica la resposta fisiològica del nostre organisme, incrementant-ne els beneficis.
La gran majoria dels estudis van trobar increments estadísticament significatius en els paràmetres de consum d’oxigen, freqüència cardíaca i despesa energètica durant la pràctica de la marxa nòrdica en comparació amb la marxa.
Altres estudis han demostrat que la pràctica regular de la marxa nòrdica millora un 40% la resistència muscular dels membres superiors del cos, incrementa l’activitat muscular (EMG) del coll, hombros, tren superior i part de l’esquena; a més de disminuir síntomes i sentiment de dolor en la zona cervical i espatlla.
Font: tesis doctoral Alberto Encarnación Martínez. Universitat de València |